martedì 3 marzo 2015

Custansa


                                                                                   

icurdàs  Custansa
in mesu  al praa  da  nebia
'n dua  'n dean a  trutà  i Cavai  fra  i  do  nos  caa
l'è  sta bel
ma  l'é  sta  brutu
ul  gel  'n  di  cavei e  i gambi   biuti
somm  vignu  grandi in un mumentu   sensa  acorgias
ma  l'é  sta  bel
e  l'é  sta  brutu
somm  andaa  in  dul  praaa   fioeu  e  somm vignù  fora  grandi
ricurdàs  Custansa
te  se  persa  in  'a   nebia  Custansa
cun la  me infansia  e  i   me  sogn
me  restaa  la  nebia  'n  di  cavei
e  ul  ricordu  dun treno   cal  sunea  pasandu  da  là  da  ca  tua.

Nessun commento:

Posta un commento